Testament dels Màrtirs Claretians de Barbastre

Estimada Congregació: Abans d'ahir, dia onze, van morir, amb la generositat amb què moren els màrtirs, sis dels nostres germans; avui, dia tretze, han assolit la palma de la victòria vint més, i demà, dia catorze, esperem morir els altres vint-i-un que quedem. Glòria a Déu! I que nobles i herois es comporten els teus fill, Congregació estimada!

Passem el dia animant-nos per al martiri i resant pels nostres enemics i pel nostre estimat Institut. Quan arriba el moment de designar les víctimes, hi ha en tots serenitat santa i ànsia de sentir el nom per avançar i posar-nos a les files dels elegits; esperem el moment ambmgenerosa impaciència, i quan ha arribat, hem vist com uns besaven els cordills amb què lligaven, i com uns altres dirigien paraules de perdó a la turba armada; quan van en el camió cap al cementiri, els sentim cridar: Visca Crist Rei! Respon el populatxo enfurismat: "Mori, mori", però res no els espanta.

Són els teus fills, Congregació estimada, aquests que entre pistoles y fusells gosen cridar serens quan van cap al cementiri: "Visca Crist Rei!". Demà hi anirem els restants i ja tenim la consigna d'aclamar, encara que sonin els trets, el Cor de la nostra Mare, Crist Rei, l'Església Catòlica i a tu, mare comuna de tots nosaltres. Em diuen el companys que jo enceti el "visques", i que ells ja respondran. Jo cridaré amb tota la forá dels meus pilmons, i en el nostres clams entusiantes endevina-hi tu, Congregació estimada, l'amor que et tenim, ja que et portem en el nostre record fins en aquestes regions del dolor i de la mort.

Morim tots contents sense que ningú no senti cap desmai ni melangia, morim tots pregant Déu que la sang que ragi de les nostres ferides no sigui sang venjadora, sinò snag que, entrant vermella i viva per les teves venes, estimuli el teu desenvolupament i expansió per tot el món. Adéu, estimada Congregació! Els teus fills, màrtirs de Barbastre, et saluden des de la presó i t'ofereixen els seus dolors i angoixes en holocaust expiatori per les nostres deficiències i en testimoni del nostre ammor fidel, generós i perpetu. Els màrtirs de demà, catorze, recorden que moren la vigília de la festa de l'Assumpció. I quin record, aquest! Morim per portar la sotana i morirem precisament el mateix dia que ens la van imposar.

Els màrtirs de Barbastre, i en nom de tots ells, l'últim i el més indigne, Faustino Pérez, cmf.

Visca Crsit Rei! Visca el Cor de Maria! Visca la Congregació. Adéu, estimat Institut. Anem al cel a pregar per tu. Adéu, adéu!