martes, 8 de marzo de 2011

PARÀBOLA DEL JONC

Benvingut a l'info de març del 2011 de :FAQ

El plagi ha estat un dels mitjans més habituals d'aprenentatge de què ha disposat l'Home per ensinistrar. No només en les acadèmies d'art dels alumnes novells copien guixos i pintures originals per aprendre dels mestres del passat. Un mètode que també segueix l'aprenent d'artesà.

El plagio en el diseño y sus matices
André Ricard a ForoAlfa.


En aquesta edició
>Com el jonc
>Propers cursos
>El que diuen de nosaltres
>Nou curs: aplicacions editorials per l'iPad
>Grup català d'usuaris d'InDesign (a Linked-In)

: Com el jonc

Hola de nou,

Segurament haureu escoltat o llegit alguna vegada la mètafora del jonc, aquesta planta que creix a la vora dels rius. La metàfora parla de la capacitat que té el jonc per resistir les tempestes més virulentes, gràcies a la seva flexibilitat. El jonc s'adapta, i això el fa més resistent que el més fort dels roures.

Aquesta és la metàfora que m'ha vingut al cap avui que parlem d'un nou curs dedicat a aquesta nova joguina d'Apple que és l'iPad.
Bufen nous vents, i a vosaltres, dissenyadors, us toca de dansar-hi.
Hi ha una altra metàfora del jonc, però. Ni més ni menys que de Ramon Muntaner, en la seva Crònica:

I si algú em demana: "En Muntaner, quin és l'exemple de la de mata de jonc?", jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l'arrencaran, encara que alguns més s'hi posessin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l'arrencarà tota un minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà."
I això podria venir a tomb —si em premeteu agafar-ho pels pèls — per l'altre tema de què us parlem avui, la creació del grup català d'usuaris d'InDesign. No hi ha l'èpica, però el capdavall és de la força de la unió, que estem parlant, no?

Gràcies per l'atenció, i fins ben aviat!