GRÀCIES
Amb el permís del P. Provincial, m’atreveixo a dir unes paraules, que interpreto són el sentir de molta gent de Sabadell, envers aquesta església especial, de gran i antiga tradició, i que junt amb la parròquia de sant Feliu, ens ha acollit i ajudat espiritualment a tots.
Ens trobem en un moment dur, no gens agradable, difícil.
Només Nostre Senyor sap ben bé el què i el perquè el món d’avui ens aboca a aquesta situació.
Confiem en Ell. Per això com a persones que venim sovint a aquesta església estimada, tenim el deure, i a més hi posem tot el cor, en donar les gràcies a la comunitat claretiana, que des del 16 de maig de 1899, crec, tan bon servei espiritual ha fet en aquesta ciutat.
Recordarem unes quantes tasques importants, només com a pinzellada, que molts han viscut en persona o que els més grans ens han fet recordar...
· Els Lluïsos i el Pare Nolla, aferrissat defensor de l’església, home exigent, sincer, recte, apòstol apassionat...
· La Congregació Mariana i el Pare Pujadas, sabadellenc, home culte, gran creient, erudit, educat...
· La tasca ingent d’educació del col·legi del Cor de Maria amb els ‘padres’ i ‘padres’ que durant dècades l’han tirat endavant.
· I ara també tot just fa quatre dies l’impuls de la Renovació Carismàtica, l’Adoració Eucarística, la revista Aigua Viva i el nostre Pare Miquel i tant i tant i tant...
· També un record d’agraïment a la bona quantitat de ‘padres’ que hi ha hagut i que pel pas del temps ens resulten més llunyans, els noms dels quals no puc recordar ara, però sí les seves figures i els seus estils espirituals.
· Aquelles misses dels diumenges de matinada, amb tanta atenció, tan íntimes, aquelles de fa trenta o trenta-cinc anys.
· Perquè això crec que és el que ha definit el tarannà de l’església dels Padres: l’autenticitat, la senzillesa, l’estar a l’abast de la gent d’aquí, amb normalitat.
· Bé, i finalment, gràcies als Pares dels últims anys: el Pare Agustí, el Pare Setó, el Pare Codina, el P. Mialet, el P. Sánchez, el Pare Peix estimat, que els hi ha tocat els temps dels canvis i decisions difícils.
· A tots ells, a tots els claretians moltes gràcies. Els hi agraïm la seva tasca de tot cor, sincerament, de veritat.
· I finalment, donem gràcies a Déu, i al Sr. Bisbe i al Pare nou que ens acollirà ara, perquè entre tots ens ha concedit la gràcia de poder continuar. Tant de bo que sapiguem ser-ne dignes i donar fruit abundant.
Que Sant Antoni Mª Claret ens ajudi a tots i gràcies a tothom
Amb el permís del P. Provincial, m’atreveixo a dir unes paraules, que interpreto són el sentir de molta gent de Sabadell, envers aquesta església especial, de gran i antiga tradició, i que junt amb la parròquia de sant Feliu, ens ha acollit i ajudat espiritualment a tots.
Ens trobem en un moment dur, no gens agradable, difícil.
Només Nostre Senyor sap ben bé el què i el perquè el món d’avui ens aboca a aquesta situació.
Confiem en Ell. Per això com a persones que venim sovint a aquesta església estimada, tenim el deure, i a més hi posem tot el cor, en donar les gràcies a la comunitat claretiana, que des del 16 de maig de 1899, crec, tan bon servei espiritual ha fet en aquesta ciutat.
Recordarem unes quantes tasques importants, només com a pinzellada, que molts han viscut en persona o que els més grans ens han fet recordar...
· Els Lluïsos i el Pare Nolla, aferrissat defensor de l’església, home exigent, sincer, recte, apòstol apassionat...
· La Congregació Mariana i el Pare Pujadas, sabadellenc, home culte, gran creient, erudit, educat...
· La tasca ingent d’educació del col·legi del Cor de Maria amb els ‘padres’ i ‘padres’ que durant dècades l’han tirat endavant.
· I ara també tot just fa quatre dies l’impuls de la Renovació Carismàtica, l’Adoració Eucarística, la revista Aigua Viva i el nostre Pare Miquel i tant i tant i tant...
· També un record d’agraïment a la bona quantitat de ‘padres’ que hi ha hagut i que pel pas del temps ens resulten més llunyans, els noms dels quals no puc recordar ara, però sí les seves figures i els seus estils espirituals.
· Aquelles misses dels diumenges de matinada, amb tanta atenció, tan íntimes, aquelles de fa trenta o trenta-cinc anys.
· Perquè això crec que és el que ha definit el tarannà de l’església dels Padres: l’autenticitat, la senzillesa, l’estar a l’abast de la gent d’aquí, amb normalitat.
· Bé, i finalment, gràcies als Pares dels últims anys: el Pare Agustí, el Pare Setó, el Pare Codina, el P. Mialet, el P. Sánchez, el Pare Peix estimat, que els hi ha tocat els temps dels canvis i decisions difícils.
· A tots ells, a tots els claretians moltes gràcies. Els hi agraïm la seva tasca de tot cor, sincerament, de veritat.
· I finalment, donem gràcies a Déu, i al Sr. Bisbe i al Pare nou que ens acollirà ara, perquè entre tots ens ha concedit la gràcia de poder continuar. Tant de bo que sapiguem ser-ne dignes i donar fruit abundant.
Que Sant Antoni Mª Claret ens ajudi a tots i gràcies a tothom
