Les institucions més antigues de Tarragona

Les institucions més antigues de Tarragona
de manel Sanromà TARRAGONA
admin | 9 febrer 2010 – 18:04Cap comentari
Sovint la Història s’explica al voltant dels grans fets protagonitzats per personatges famosos (reis, generals, papes, científics, revolucionaris…) oblidant que el passat és un compendi dels actes de tots i cadascú dels humans que han viscut. Les viles i ciutats són l’àmbit on es desenvolupa la vida diària de les persones: la geografia i la història d’aquestes ciutats marca als seus habitants i determina el caràcter de la societat. Això és molt evident a Tarragona, ciutat mediterrània per excel·lència, una de les més antigues de la Península Ibèrica i amb un passat romà molt evident que condiciona el caràcter i la vida diària de la ciutat. Però les institucions més antigues de la ciutat que encara perviuen no són d’origen romà sinó medieval i totes tres segueixen marcant la personalitat i la vida de la ciutat. Estem parlant de l’Arquebisbat, de l’Hospital de Santa Tecla i de l’Ajuntament.
La més antiga entre elles és l’Arquebisbat, l’origen del qual es perd en els orígens del Cristianisme a Hispània, amb referents llegendaris com Sant Pau al segle I i històrics com Sant Fructuós al segle III. Durant gran part de la història de la Ciutat, l’Arquebisbat ha representat la icona més visible de la seva capitalitat i fins i tot de la seva pròpia existència com a comunitat ciutadana. Diu la coneguda historiadora tarragonina M. Antònia Ferrer que “damunt les restes de la Tarragona Imperial romana els catalans, cristians, construïren l’actual ciutat i els arquebisbes han deixat marcada la seva historia i el tarannà dels tarragonins… La imatge que l’Església ha donat a la ciutat ha perdurat i dels romans li han quedat les grans restes arqueològiques…Els arquebisbes que regentaren la ciutat de Tarragona durant 700 anys van configurar la manera de ser tarragonina”
La continuïtat episcopal a Tarragona va quedar interrompuda durant més de quatre segles degut a l’ocupació sarraïna. El darrer bisbe metropolità, Sant Pròsper, prengué el camí de l’exili poc després de la invasió musulmana (segona dècada del segle VIII) cap a terres italianes prenent amb ell les relíquies del màrtir Fructuós, antecessor seu en el càrrec. Tarragona no tornaria a tenir un arquebisbe anomenat pel Papa fins l’any 1118 quan Gelasi II nomenava el bisbe de Barcelona Sant Oleguer com a arquebisbe de Tarragona, a proposta del Comte de Barcelona Ramon Berenguer III qui havia iniciat el procés repoblador de les terres tarragonines. Val a dir que a Tarragona, pel seu caràcter de capital provincial romana i de seu històrica de particular significació cristiana, li correspongué un Arquebisbat Metropolità, és a dir, un bisbe amb un estatus superior i amb ascendència sobre altres diòcesis veïnes. L’any 1154 el tercer arquebisbe després de la restauració, Bernat Tort, va constituir el Capítol de Canonges que l’ajudarien a regir la Ciutat i els seus territoris. Pensem que en aquells anys, després de la conquesta de Tortosa (1148) i Lleida (1149) i el darrer reducte musulmà a Catalunya, Siurana (1153), el territori tarragoní va adquirir una seguretat que va possibilitar el començament de la reconstrucció de la Ciutat.
La segona institució tarragonina que ha tingut una continuïtat durant més de vuit segles té el seu origen en el propi Arquebisbat. Efectivament, ja el 1171 tenim notícia de que en el seu testament el quart arquebisbe després de la restauració, Hug de Cervelló, deixà cent morabatins per a la construcció d’un Hospital; l’any 1184 ja estaria en ple funcionament donat que apareix en una bula papal. Pensem que en el mateix testament de l’arquebisbe Cervelló hi apareix una donació per a la construcció de la Catedral: en aquest darrer quart del segle XII estem assistint a la configuració del que serien els grans edificis de la Tarragona medieval. Les restes del primitiu Hospital no són altres que la seu de l’actual Consell Comarcal del Tarragonès, al costat de la Seu. Val a dir que aquesta època és també la de l’inici de la construcció dels dos grans monestirs de les nostres comarques, Poblet i Santes Creus. L’Hospital de la Seu funcionà ininterrompudament en el seu emplaçament primitiu fins l’any 1464 en què l’arquebisbe Pere d’Urrea ordenà fusionar-lo amb l’altre hospital existent, el de la Ciutat, donant així origen tant en el nom com en la seva titularitat, a l’actual Hospital de Santa Tecla. Aquest funcionà al seu lloc d’origen fins l’any 1588 en que es traslladà al seu actual emplaçament actual de la Rambla Vella. En la fundació del nou Hospital s’establia que hi hauria un administrador i un conseller per cada una de les dues parts, el Cabildo i el Consell de la Ciutat, patronatge que ha vingut essent efectiu fins els nostres dies.
I aquí entra la tercera institució més antiga de Tarragona. Com hem vist, la repoblació de Tarragona fou protagonitzada pel poder de l’Arquebisbat. Durant el segle XIII successius arquebisbes van anar assentant les bases del que seria el poder civil de la Ciutat. Així el 1231 tenim un primer pas quan l’arquebisbe Aspàreg de la Barca va crear una comissió amb algunes funcions de govern de la qual formaven part canonges i laics. L’any 1255 l’arquebisbe Benet de Rocabertí donava un pas més en suprimir la representació eclesiàstica d’aquesta comissió, i el 1288 ja consta documentalment la existència de jurats que obraven en nom de la Ciutat. La definitiva existència d’una Municipalitat independent del poder eclesiàstic hauria d’esperar el 1336 en què l’arquebisbe Arnau Cescomes atorgà a la Ciutat el privilegi d’elegir els seus representants. Es constituïa, doncs, l’Ajuntament. Els temps han canviat però les tres institucions continuen marcant la personalitat de la nostra Ciutat. L’Arquebisbat, a més del seu lideratge espiritual, continua tenint un paper molt important en l’àmbit cultural i social. L’Hospital de Santa Tecla ha donat origen a la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, una de les organitzacions empresarials més grans de les nostres comarques amb un paper clau en l’àmbit econòmic, sanitari i social. I l’Ajuntament, com a màxim representant de la voluntat popular, exerceix el lideratge polític de la Ciutat en tots els àmbits. Altres noves activitats i institucions configuren la vida de la Ciutat del segle XXI, com ara la Indústria, el Turisme, el Port i la Universitat. Però ningú no pot entendre la Tarragona actual sense les seves tres institucions més antigues que han vingut marcant la vida ciutadana des de l’Edat Mitjana.

Comparteix-ho

de noticestgn numero 19