AVORTAMENT
Des del govern ens diuen que volen promulgar “la millor llei d'avortament possible”. És un escarni.. A aquestes hores tota persona mitjanament culta sap que un avortament voluntari és un homicidi premeditat i traïdorenc. Avortar no és, com es diu hipòcritament “interrompre un embaràs”. Avortar voluntàriament és destruir violentament una vida humana en el si matern. I això és el que ara volen facilitar els nostres governants a les dones espanyoles. Volen donar-los facilitats perquè matin o facin matar als seus fills.
Totes les persones honestes i decents d'Espanya, creients i no creients, hem de fer veure amb claredat i plena llibertat que la millor llei d'avortament és la que prohibeixi qualsevol forma d'avortament voluntari, senzillament perquè és sempre un crim. És progrés donar facilitats per a matar éssers humans innocents en les condicions de major debilitat imaginable per decisió de la seva mare i amb la complicitat dels professionals de la salut i de la vida? Molts espanyols no volem aquesta mentida de progres.
Els avortistes recorren sempre al mateix sofisma, considerar i presentar l'avortament des del punt de vista dels adults. Això és com interpretar el robatori des del punt de vista dels interessos dels lladres. Sempre hi ha una justificació. Siguem seriosos, el primer afectat per l'avortament és el nen rebutjat, trossejat, assassinat. Per això el veritable punt de vista per a valorar humanament l'avortament és el punt de vista del nen avortat. Quin progrés és aquest que mata impunement als que no poden defensar-se? Si no és lícit matar a un nen nounat, per què va a ser lícit matar-lo unes quantes setmanes abans que neixi? Només per les conveniències dels més forts. El raonament hauria de ser el contrari, com més feble és un ésser humà, més digne de protecció és, i més inhumana resulta la seva eliminació.
Els antiavortistes no volem que les dones que avorten vagin a la presó. No dic el mateix dels professionals que practiquen els avortaments. El que volem és que les mares en dificultats no hagin d'avortar, el que volem és que l'avortament sigui considerat com el que és, com un crim inhumà i destructor, en comptes de presentar-lo com un dret i una solució. Cap dona té dret a matar al seu fill. Sí té “dret” a no tenir fills. I per a això ha de posar els mitjans morals i congruents. Però el fill, una vegada concebut, ja no està sota el seu domini, sinó sota la seva protecció. No és un tumor, és un ésser humà diferent que inicia la seva vida contant amb la protecció i l'ajuda de la seva mare. Aquest és a tot arreu el miracle i la força de la vida.
La lluita contra l'avortament cal començar-la en l'educació sexual, humana i moral, dels adolescents, cal començar-la en l'educació de la castedat dels joves. Les famílies catòliques, els col·legis catòlics, les parròquies, els intel·lectuals i els educadors en general, que vulguin ser fidels i honestos, han de donar un pas endavant i reaccionar contra l'exaltació del sexualisme salvatge que s'està implantant en la nostra societat amb l'impuls de les minories nihilistes i el covard silenci de gairebé tots els altres.
En aquesta mentalitat pansexualistes, en la que s'exalta l'exercici de la sexualitat com pur joc, sexualitat sense amor, sense fecunditat, sense intimitat, sense comunicació personal ni gairebé humanitat, l'avortament és un element més del sistema, l'últim recurs anticoncepcionista enfront d'un embaràs “no volgut". Només justificable en una cultura que ha perdut el veritable sentit de la persona i del seu valor sagrat. Tot el conjunt és una degradació, un humanisme decadent, corromput, destructor. Aquesta recta educació de la sexualitat i de l'amor es pot fer amb una mentalitat moderna i oberta, recolzada en una bona antropologia, amb una bona moral positiva i constructiva, orientada al creixement de la persona en l'amor i en la felicitat.
La millor manera de lluitar contra l'avortament és el suport decidit a les mares, a les adolescents i dones en dificultats per un embaràs “inoportú". Totes elles necessiten i mereixen un veritable acolliment, amb respecte, amb afecte i amb subvencions, residències, facilitats en el treball i l'habitatge. Educar i ajudar per a arribar a una visió de la sexualitat veritablement humana, fomentar l'amor i el servei a la vida en el marc d'un amor personal i estable, aquesta és la millor llei contra l'avortament, senyora ministra. Això és progrés, aquest és el camí de la dignificación de la dona i de l'exaltació de la vida.
Allò altre és egoisme, inhumanitat, corrupció, nihilisme. Sí, benvingut un debat seriós. Un debat serè i d'altura, com ha dit la ministra. Però d'altura antropològica i moral, no d'altura de càrrecs ni d'interessos. Un debat en el qual tots puguem parlar en les mateixes condicions, un debat en el qual els catòlics i totes les persones honestes siguin capaces de parlar i de manifestar-se amb claredat i llibertat, sense timideses, sense condescendències, sense deslleialtats amb la pròpia consciència. Ja és hora que les famílies cristianes reclamin una educació correcta per als seus fills en aquestes matèries, ja és hora que els educadors, intel·lectuals i escriptors contraris a l'avortament s'atreveixin a dir-lo clarament, ja és hora que els polítics cristians i honestos que no siguin en consciència partidaris de l'avortament demanin en els seus partits, llibertat de consciència per a votar, tant en el PSOE com en el PP, i no es pleguin a la disciplina de partit o a les conveniències personals en allò que són qüestions greus de consciència.
Tot, per a no ser còmplices d'aquesta matança silenciosa, hipòcrita i cruel, dels cent mil avortaments anuals. La permissivitat davant l'avortament està fent de nosaltres una nació degradada i corrompuda. No volem ser l'avortader d'Europa. No podem ser còmplices en aquesta carrera de destrucció moral d'Espanya i dels espanyols. Traducció al català de la pàgina sobre avortament del blog de Mons. Sebastián
Des del govern ens diuen que volen promulgar “la millor llei d'avortament possible”. És un escarni.. A aquestes hores tota persona mitjanament culta sap que un avortament voluntari és un homicidi premeditat i traïdorenc. Avortar no és, com es diu hipòcritament “interrompre un embaràs”. Avortar voluntàriament és destruir violentament una vida humana en el si matern. I això és el que ara volen facilitar els nostres governants a les dones espanyoles. Volen donar-los facilitats perquè matin o facin matar als seus fills.
Totes les persones honestes i decents d'Espanya, creients i no creients, hem de fer veure amb claredat i plena llibertat que la millor llei d'avortament és la que prohibeixi qualsevol forma d'avortament voluntari, senzillament perquè és sempre un crim. És progrés donar facilitats per a matar éssers humans innocents en les condicions de major debilitat imaginable per decisió de la seva mare i amb la complicitat dels professionals de la salut i de la vida? Molts espanyols no volem aquesta mentida de progres.
Els avortistes recorren sempre al mateix sofisma, considerar i presentar l'avortament des del punt de vista dels adults. Això és com interpretar el robatori des del punt de vista dels interessos dels lladres. Sempre hi ha una justificació. Siguem seriosos, el primer afectat per l'avortament és el nen rebutjat, trossejat, assassinat. Per això el veritable punt de vista per a valorar humanament l'avortament és el punt de vista del nen avortat. Quin progrés és aquest que mata impunement als que no poden defensar-se? Si no és lícit matar a un nen nounat, per què va a ser lícit matar-lo unes quantes setmanes abans que neixi? Només per les conveniències dels més forts. El raonament hauria de ser el contrari, com més feble és un ésser humà, més digne de protecció és, i més inhumana resulta la seva eliminació.
Els antiavortistes no volem que les dones que avorten vagin a la presó. No dic el mateix dels professionals que practiquen els avortaments. El que volem és que les mares en dificultats no hagin d'avortar, el que volem és que l'avortament sigui considerat com el que és, com un crim inhumà i destructor, en comptes de presentar-lo com un dret i una solució. Cap dona té dret a matar al seu fill. Sí té “dret” a no tenir fills. I per a això ha de posar els mitjans morals i congruents. Però el fill, una vegada concebut, ja no està sota el seu domini, sinó sota la seva protecció. No és un tumor, és un ésser humà diferent que inicia la seva vida contant amb la protecció i l'ajuda de la seva mare. Aquest és a tot arreu el miracle i la força de la vida.
La lluita contra l'avortament cal començar-la en l'educació sexual, humana i moral, dels adolescents, cal començar-la en l'educació de la castedat dels joves. Les famílies catòliques, els col·legis catòlics, les parròquies, els intel·lectuals i els educadors en general, que vulguin ser fidels i honestos, han de donar un pas endavant i reaccionar contra l'exaltació del sexualisme salvatge que s'està implantant en la nostra societat amb l'impuls de les minories nihilistes i el covard silenci de gairebé tots els altres.
En aquesta mentalitat pansexualistes, en la que s'exalta l'exercici de la sexualitat com pur joc, sexualitat sense amor, sense fecunditat, sense intimitat, sense comunicació personal ni gairebé humanitat, l'avortament és un element més del sistema, l'últim recurs anticoncepcionista enfront d'un embaràs “no volgut". Només justificable en una cultura que ha perdut el veritable sentit de la persona i del seu valor sagrat. Tot el conjunt és una degradació, un humanisme decadent, corromput, destructor. Aquesta recta educació de la sexualitat i de l'amor es pot fer amb una mentalitat moderna i oberta, recolzada en una bona antropologia, amb una bona moral positiva i constructiva, orientada al creixement de la persona en l'amor i en la felicitat.
La millor manera de lluitar contra l'avortament és el suport decidit a les mares, a les adolescents i dones en dificultats per un embaràs “inoportú". Totes elles necessiten i mereixen un veritable acolliment, amb respecte, amb afecte i amb subvencions, residències, facilitats en el treball i l'habitatge. Educar i ajudar per a arribar a una visió de la sexualitat veritablement humana, fomentar l'amor i el servei a la vida en el marc d'un amor personal i estable, aquesta és la millor llei contra l'avortament, senyora ministra. Això és progrés, aquest és el camí de la dignificación de la dona i de l'exaltació de la vida.
Allò altre és egoisme, inhumanitat, corrupció, nihilisme. Sí, benvingut un debat seriós. Un debat serè i d'altura, com ha dit la ministra. Però d'altura antropològica i moral, no d'altura de càrrecs ni d'interessos. Un debat en el qual tots puguem parlar en les mateixes condicions, un debat en el qual els catòlics i totes les persones honestes siguin capaces de parlar i de manifestar-se amb claredat i llibertat, sense timideses, sense condescendències, sense deslleialtats amb la pròpia consciència. Ja és hora que les famílies cristianes reclamin una educació correcta per als seus fills en aquestes matèries, ja és hora que els educadors, intel·lectuals i escriptors contraris a l'avortament s'atreveixin a dir-lo clarament, ja és hora que els polítics cristians i honestos que no siguin en consciència partidaris de l'avortament demanin en els seus partits, llibertat de consciència per a votar, tant en el PSOE com en el PP, i no es pleguin a la disciplina de partit o a les conveniències personals en allò que són qüestions greus de consciència.
Tot, per a no ser còmplices d'aquesta matança silenciosa, hipòcrita i cruel, dels cent mil avortaments anuals. La permissivitat davant l'avortament està fent de nosaltres una nació degradada i corrompuda. No volem ser l'avortader d'Europa. No podem ser còmplices en aquesta carrera de destrucció moral d'Espanya i dels espanyols. Traducció al català de la pàgina sobre avortament del blog de Mons. Sebastián
