miércoles, 3 de octubre de 2007

COMIAT CLARETIANS SABADELL

Comiat PP. Claretians de Sabadell. 09-09-07

Benvolguts P. Provincial i PP. Claretians; Sr. Rector de la parròquia de Sant Feliu i altres preveres diocesans, germanes i germans.

Celebrem avui amb tota l’Església el diumenge 23 durant l’any. A la Litúrgia de la Paraula hem escoltat un fragment de l’Evangeli de sant Lluc. Lluc, en la segona meitat del capítol 14, presenta a Jesús camí de Jerusalem davant d'una immensa multitud. En aquesta multitud, l’evangelista veu representats a tots els que senten l’atracció per fer-se deixebles seus. El Senyor va camí de Jerusalem, on li espera la seva passió, mort i resurrecció. En aquest context cal situar aquest fragment que hem escoltat de l’Evangeli. Jesús s’adreça a la multitud i repeteix per tres vegades quina és la condició fonamental per ser deixeble seu.

Tres vegades insisteix en aquest únic pensament: Hem d'estimar el Mestre més que als éssers més estimats d'aquest món, que acostumen a formar part de la família; hem d’estimar el Mestre més que a la pròpia vida; i també més que tots els bens que puguem tenir.

“Si algú ve a mi i no m’estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes...no pot ser deixeble meu”(v. 26). És que no hem d’estimar la família? Ben al contrari. Ningú ha elevat l'amor de família a un nivell més alt que l'evangeli. Un amor que conté elements específics a afegir al manament nou de Jesús: “Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat estimeu-vos també vosaltres.” (Jn 13, 34).

El manament de l’amor és el manament fonamental, l’essència mateixa de l’Evangeli. Jesús el renova en profunditat i aporta una connexió indissoluble entre l’amor a Déu i al proïsme. Justament estimant a Déu trobem la força per estimar el proïsme, i a la vegada només podem arribar a l’encontre autèntic amb Déu si estimem autènticament els germans, començant pels més propers, que són la pròpia família.

Si algú ve a mi i no m’estima més “que la seva pròpia vida. Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu” (v. 26b.27). L’amor a Crist està per sobre de l’amor a si mateix, i el deixeble ha d’estar disposat a donar la vida per ell. També el deixeble ha de carregar la pròpia creu i seguir el Mestre.

“El qui de vosaltres no renuncia a tots els seu bens no pot ser deixeble meu” (v. 33). Es tracta de viure subordinant totes les pertinences a l'amor de Crist per damunt de tot, i viure disposats a compartir els bens amb els germans. Demanem al Senyor la seva gràcia, la seva força per arribar a viure aquestes actituds amb fermesa i totalitat.

En la nostra celebració d’avui agraïm especialment als Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria la seva presència i el seu ministeri al llarg de 108 anys a la nostra ciutat. Van arribar a Sabadell l’any 1899 gràcies a la intervenció del Dr. Fèlix Sardà i Salvany, que volia una església a l’estil de l’Oratori de Sant Felip Neri on s’atengués principalment el ministeri de les confessions.

A més d’aquesta finalitat fundacional, els Claretians han dut a terme d’altres activitats pastorals a Sabadell.

Han dirigit el Col·legi del Cor de Maria, anomenat posteriorment Col·legi Claret. En aquesta escola fou professor el P. Pere Casaldàliga, actual bisbe emèrit de Sao Fèlix d’Araguaia (Brasil) entre els anys 1952 i 1959, col·laborant també en l’apostolat a la immigració de les fàbriques i barraques, a Ràdio Sabadell i en els Cursets de Cristiandat. El P. Josep M. Soler OSB, abat de Montserrat, va ser alumne del col·legi.

També han tingut vitalitat la Congregació Mariana, fundada l’any 1909, i que sota l’impuls entre altres del P. Josep M. Nolla CMF col·laborà en nombroses activitats de tipus cultural i religiós a la ciutat de Sabadell, com per exemple la instauració de l’Aplec a l’ermita de la Mare de Déu de Togores (1922), la organització dels concursos de pessebres (1925) gràcies al treball de la Secció dels Lluïsos o la fundació de la Joventut de la Faràndula (1947) i la inauguració posterior del Nou Teatre de la Faràndula (1956).

També tingué notable importància en el seu moment l’Escolania dirigida pel P. Ramon Llobet CMF, i aquests darrers anys, el nombrós grup d’Adoradors de l’Eucaristia animats pel P. Miquel Peix CMF, mort recentment durant aquest estiu i que fou el darrer superior nomenat a la Comunitat. Una tasca important de la comunitat fou també l’atenció espiritual i la confessió i de la que especialment es recorda la figura del P. Lluís Morta CMF, que durant molts anys estigué en el confessionari.

L’any 1949 es van celebrar els actes del cinquantenari de l’arribada dels Claretians amb la inauguració de les escultures de Sant Antoni M. Claret i el Dr. Sardà i Salvany col·locades a la façana del temple. L’any 1959 es celebrà el cinquantenari de la Congregació Mariana amb una missa presidida pel Dr. Narcís Jubany, aleshores bisbe auxiliar de Barcelona. L’any 1999 es celebraren els actes del centenari de l’arribada dels Claretians i va presidir la missa el bisbe Carles Soler Perdigó, auxiliar de Barcelona i encarregat de la Demarcació del Vallès.

Vull fer meves les paraules publicades recentment tot afirmant que: “l’obra claretiana a Sabadell ha deixat un empremta molt important i positiva a la ciutat: la vida espiritual, la formació de la infància i la joventut, el col·legi del Cor de Maria, tot complementat amb el servei i el culte i la seva església “.

Amb la creació del nou bisbat jo mateix com a nou bisbe vaig visitar aquesta Església i vaig celebrar la Missa el dia 24 d’octubre de 2004, festivitat de Sant Antoni M. Claret, compartint posteriorment una trobada amb la comunitat, formada en aquells moments pel P: Miquel Peix CMF, superior, i els P. Josep M. Codina CMF, el P. Miquel Mialet CMF, el P. Anton M. Sànchez CMF, el P. Agustí Miarnau i el P. Ramon Setó CMF.

Els Pares Claretians, en deixar la seva presència a Sabadell confien la seva església al nostre bisbat per tal que s’hi mantingui l’activitat. Procurarem donar continuïtat a la seva obra de culte eucarístic, de ministeri de la reconciliació, d’acompanyament espiritual i de pregària, perquè continuï essent en el cor de la ciutat de Sabadell un centre d’espiritualitat i d’apostolat.

En nom propi i de tota la diòcesi vull expressar l’agraïment més profund i cordial per la seva presència, pel seu testimoni de vida, per la seva acció pastoral al llarg d’aquests 108 anys i també per possibilitar que es mantingui l’activitat cultual i pastoral en aquesta església tant significativa i entranyable pels sabadellencs.

A la lectura de l’Evangeli hem escoltat com el Senyor expressava amb dues paràboles breus, una sobre la construcció d'una torre i l’altre sobre el lliurament d’una batalla, el seny necessari a l’hora de plantejar un projecte personal de vida o un projecte pastoral, sigui del tipus que sigui. Certament, no és fàcil encertar ni descobrir la voluntat de Déu per a cada situació concreta. A vegades hem de fer camí a les palpentes. Haurem de procurar no caure en la imprudència temerària i tampoc en la inoperància estèril.

Demanem al Senyor per intercessió de Maria i de sant Antoni Maria Claret que ens ajudi a tots, a la nostra diòcesi i a la Congregació dels Pares Claretians, a aprofundir en el nostre seguiment de Jesucrist i a viure’l amb fermesa i generositat i a plantejar la nostra vida i el nostre treball des del lliurament generós i de la confiança en el Senyor. Que així sigui.